Treesify

Arbres · Fagaceae

Alzina

Quercus ilex

Castellà EncinaAnglès Holm oakAutòcton8–25 mFulla perenne

Arbre de fulla dura i perenne, verd fosc per sobre i gris pel revers, que fa glans.

La fulla

Fulles dures i coriàcies, de 2 a 7 cm, ovalades o lanceolades, de color verd fosc per sobre i gris blanquinós i vellutat pel revers. El marge pot ser llis o amb dents que punxen, sobretot en els rebrots i les branques baixes.

L'escorça

Grisa fosca, gairebé negra, dura i partida en quadradets petits per esquerdes fines. No és mai de suro.

El fruit

Glans de 2 a 3 cm, allargades, amb una cúpula d'escates grises i atapeïdes que en cobreix un terç. Maduren a la tardor del mateix any.

La flor

A la primavera s'omple d'aments penjants de color groc daurat, les flors masculines, que tenyeixen la capçada. Les femenines són diminutes i surten a les branquetes noves.

  1. gen
  2. febr
  3. març
  4. abr
  5. maig
  6. juny
  7. jul
  8. ag
  9. set
  10. oct
  11. nov
  12. des

Port

Arbre de 8 a 25 m, amb el tronc curt i la capçada ampla, densa i arrodonida, sempre d'un verd fosc. Al bosc tancat sol créixer en diversos troncs que rebroten de la soca.

On viu

És l'arbre que formaria el bosc natural de bona part de la Catalunya baixa, des de la costa fins a la muntanya mitjana. Al Penedès creix als boscos al costat del pi blanc i als marges de les vinyes, i es planta molt en carrers i parcs.

Amb què es confon

La surera té l'escorça de suro gruixuda i tova. El garric és un arbust amb fulles verdes i lluents per les dues cares i glans amb la cúpula punxeguda. L'olivera té les fulles estretes, platejades pel revers i oposades. El grèvol té fulles espinoses i brillants, sense gris pel revers.

Una història

De les alzines se'n treia el millor carbó vegetal: als boscos catalans encara es veuen les sitges, les placetes planes on es feien les carboneres. Les glans alimentaven els porcs, i les de les alzines de l'interior, més dolces, també es menjaven torrades.

Per saber-ne més

Fotos de Wikimedia Commons: