Arbres · Fagaceae
Garric
Quercus coccifera
Castellà CoscojaAnglès Kermes oakAutòcton1–3 mFulla perenne
Mata espessa de fulletes dures, verdes i brillants per les dues cares, amb el marge que punxa.
- FullaAmples i planes
- FullaSí, una de sola
- FormaOvalada
- VoraPunxa
- VoraAmb dents
- A la brancaUna a cada banda, alternes
- A l'hivernSí, sempre verd
- EscorçaLlisa
- FruitGla
La fulla
Fulles petites, d'1,5 a 4 cm, dures, ondulades i amb dents espinoses. Són d'un verd brillant per les dues cares, sense la pelussa grisa de l'alzina.
L'escorça
Llisa i grisa a les branques; només els exemplars grans i vells tenen el tronc una mica esquerdat.
El fruit
Glans d'1,5 a 3 cm, amb una cúpula gruixuda coberta d'escates rígides i agudes que punxen. Maduren el segon any.
La flor
Aments penjants groguencs a la primavera; les flors femenines són diminutes.
- gen
- febr
- març
- abr
- maig
- juny
- jul
- ag
- set
- oct
- nov
- des
Port
Gairebé sempre és un arbust dens i impenetrable d'1 a 3 m, que rebrota amb força després del foc. Molt rarament es fa un arbret.
On viu
Cobreix els vessants secs, assolellats i pedregosos de la Catalunya litoral i del sud, sobretot en calcària. És molt abundant al Garraf i a les garrigues i les pinedes seques del Penedès.
Amb què es confon
L'alzina té les fulles grises i vellutades pel revers i la cúpula de la gla llisa. El grèvol té les fulles molt més grans i fruits vermells, i viu a la muntanya humida. El càdec també punxa, però té agulles.
Una història
La paraula garriga ve de garric, el nom català d'aquesta mata. Al garric hi viu la cotxinilla del quermes, de la qual es treia un tint vermell, la grana, molt apreciat antigament.
Per saber-ne més
- Arbre: Krzysztof Ziarnek, Kenraiz, CC BY-SA 4.0
- Fulla: Júlio Reis (Tintazul), CC BY-SA 2.5
- Escorça: Marija Gajić, CC BY-SA 4.0
- Fruit: Hans Hillewaert, CC BY-SA 3.0