Com mirar
Un arbre es llegeix de prop
No cal saber botànica. Cal mirar per ordre: primer la fulla, després com surt de la branca, i després el que hi hagi al tronc i a terra.
Cinc coses, en aquest ordre
- Agafa unes quantes fulles, de les de fora i no dels xucladors del tronc, que surten estranyes. Mira'n una de normal, no la més grossa.
- Busca la gemma. A la base del pecíol de cada fulla hi ha una gemmeta. Si la «fulla» té moltes fulletes i només una gemma a la base, és composta.
- Mira si van de dues en dues. Les fulles oposades són rares entre els arbres: si les veus, ja n'has descartat gairebé tots.
- Mira a terra. Glans, pinyes, beines, boletes: el que cau dura molt més que les flors.
- Toca l'escorça d'un tronc gran. En els arbres joves gairebé totes són llises; la de debò surt amb els anys.
Com són les fulles?
Mira un branquilló de prop. Si no hi ha fulles (és hivern), salta a l'escorça o al fruit.
- Amples i planesPlanes, amb nervis. La majoria d'arbres de fulla caduca i molts de fulla perenne.
- AgullesFulles fines, dures i llargues. Pins, avets, cedres, teixos.
- EscatesFulletes diminutes que tapen el branquilló com teules. Xiprers i savines.
- De palmeraFulles enormes que surten de dalt de tot d'un tronc sense branques.
La fulla és d'una sola peça?
Una fulla composta sembla una branca amb moltes fulletes (folíols), però cau sencera i a la base hi té una gemma.
- SimpleUna làmina amb el seu pecíol. El que tothom en diu fulla.
- Fulletes en dues fileresUn eix amb fulletes a banda i banda, com una ploma. Freixe, noguera, robínia.
- Fulletes de fulletesLes fulletes es tornen a dividir. Mimosa, jacaranda, acàcia de tres punxes.
- Fulletes en màLes fulletes surten del mateix punt, com dits. Castanyer d'Índies.
Com és la vora?
- LlisaLa vora no té dents ni entrants.
- Amb dentsDents petites, com una serra. Pot ser fina o grossa.
- Ondulada o amb lòbulsEntrants i sortints arrodonits i grans, com el roure.
- PunxaLes dents acaben en una punxa. El grèvol, el garric, les alzines joves.
Com surten de la branca?
Mira on s'uneixen les fulles (o les fulles compostes senceres) al branquilló.
- AlternesUna fulla a cada nus, cada vegada a una banda. És el més corrent.
- OposadesDues fulles al mateix nus, l'una davant de l'altra. Aurons, freixes, oliveres: pocs arbres, així que és una pista molt bona.
- Verticil·ladesTres fulles o més al mateix nus. Poques espècies.
- En pomellsMoltes fulles juntes en un brot curtet, com un pinzell. Cedres, ginkgo.
Quin fruit té?
Busca també a terra, sota l'arbre.
- Pinya
- Boleta d'escatesUna pinya petita i rodona, de vegades carnosa com una baia. Xiprers, ginebres, savines.
- Gla
- BeinaUna beina com la de les mongetes. Garrofer, arbre de l'amor, robínia.
- Amb alesUn fruit sec amb una ala que el fa volar girant. Aurons, freixes, oms, ailant.
- CarnósBaia, cirera, oliva
- Fruit secNou, castanya, avellana
- Càpsula que s'obreUn fruit sec que s'obre per deixar anar les llavors. Pollancres, eucaliptus, jacaranda.
- PlàtanPlàtan
- Raïms de dàtils
A l'hivern
Sense fulles, els arbres de fulla caduca es reconeixen per l'escorça, per la forma de la capçada i pel que hi queda penjat: les boles del plàtan, les beines de l'acàcia de tres punxes, les sàmares de l'ailant, els fruits del lledoner que mengen els ocells. I a sota, a terra, gairebé sempre hi ha fulles seques de la tardor.