Treesify

Arbres · Pinaceae

Pi roig

Pinus sylvestris

Castellà Pino silvestreAnglès Scots pineAutòcton20–35 mFulla perenne

Pi de muntanya amb la part alta del tronc de color taronja i agulles curtes i blavoses.

La fulla

Agulles de dues en dues, curtes, de 3 a 7 cm, una mica cargolades i d'un verd blavós o grisós. Són rígides però gairebé no punxen.

L'escorça

És el seu millor senyal: a la part alta del tronc i a les branques gruixudes és fina, ataronjada o vermellosa i es pela en làmines com de paper. A la base del tronc vell és d'un gris bru, gruixuda i esquerdada.

El fruit

Pinyes petites, de 3 a 7 cm, ovalades i punxegudes, de color gris bru quan maduren. Pengen d'una cueta curta i s'obren a final d'hivern.

La flor

Els cons masculins són grocs i s'amunteguen a la base dels brots de l'any. Les pinyetes femenines són vermelloses o morades i surten a la punta dels brots.

  1. gen
  2. febr
  3. març
  4. abr
  5. maig
  6. juny
  7. jul
  8. ag
  9. set
  10. oct
  11. nov
  12. des

Port

Arbre alt i esvelt, de 20 a 35 m, amb el tronc recte i la capçada a dalt de tot. De jove és cònic; de vell, la capçada s'aplana i queda irregular.

On viu

A Catalunya és el pi de la muntanya mitjana: forma grans boscos al Prepirineu i al Pirineu, aproximadament entre 800 i 2.000 m, i també hi ha pinedes a les serres interiors. No viu a la plana del Penedès.

Amb què es confon

El pi negre viu més amunt, té l'escorça fosca sense tons taronja i les agulles més verdes. La pinassa té les agulles més llargues i fosques i el tronc gris. L'escorça taronja de la part alta i les agulles curtes i blavoses delaten el pi roig.

Una història

La seva fusta, recta i resistent, s'ha fet servir molt per a bigues i per a la construcció. Al Pirineu els troncs baixaven pels rius lligats en rais, que guiaven els raiers pel Segre i la Noguera Pallaresa.

Per saber-ne més

Fotos de Wikimedia Commons: