Arbres · Pinaceae
Pi negre
Pinus uncinata
Castellà Pino negroAnglès Mountain pineAutòcton10–20 mFulla perenne
Pi d'alta muntanya, fosc i atapeït, amb pinyes d'escates en ganxo.
- FullaAgulles
- AgullesDe dues en dues
- A l'hivernSí, sempre verd
- EscorçaCau a plaques
- EscorçaAmb esquerdes
- FruitPinya
La fulla
Agulles de dues en dues, curtes, de 3 a 7 cm, rígides i de verd fosc. Estan molt juntes a les branques, que semblen raspalls densos.
L'escorça
Grisa fosca, gairebé negra, dividida en plaques petites i quadrades. No té els tons taronja del pi roig.
El fruit
Pinyes petites, de 3 a 7 cm, asimètriques i brillants. Les escates del costat que mira enfora tenen un sortint corbat en ganxo, que és el que vol dir el seu nom, uncinata.
La flor
Cons masculins groguencs a la base dels brots i pinyetes femenines violàcies a la punta. Floreix quan comença l'estiu a l'alta muntanya.
- gen
- febr
- març
- abr
- maig
- juny
- jul
- ag
- set
- oct
- nov
- des
Port
Arbre de 10 a 20 m, de tronc recte i capçada cònica i estreta. En els llocs més exposats queda baix i recargolat pel vent i la neu.
On viu
Viu al Pirineu entre uns 1.600 i 2.400 m, per sobre del pi roig i de l'avet, i arriba fins al límit del bosc. Hi ha bones pinedes a Aigüestortes, la Cerdanya, el Pallars i el Ripollès.
Amb què es confon
El pi roig viu més avall i té la part alta del tronc taronja. L'avet té les agulles soltes i planes, no en parelles. El pi negre es distingeix per l'escorça fosca i les pinyes amb ganxos.
Una història
És l'arbre que puja més amunt al Pirineu: marca on s'acaba el bosc i comencen els prats alpins. Aguanta el fred, el vent i els sòls pobres, i hi ha exemplars de diversos segles als vessants més alts.
Per saber-ne més
- Arbre: Joan Simon, CC BY-SA 3.0
- Fulla: Joan Simon from Barcelona, España, CC BY-SA 2.0
- Escorça: Agnieszka Kwiecień, Nova, CC BY-SA 4.0
- Fruit: Didier Descouens, CC BY-SA 4.0