Arbres · Pinaceae
Pinassa
Pinus nigra subsp. salzmannii
Castellà Pino laricioAnglès Salzmann pineAutòcton20–35 mFulla perenne
Pi de tronc gris i capçada fosca, amb agulles llargues, rígides i d'un verd molt fosc.
- FullaAgulles
- AgullesDe dues en dues
- A l'hivernSí, sempre verd
- EscorçaAmb esquerdes
- EscorçaCau a plaques
- FruitPinya
La fulla
Agulles de dues en dues, de 8 a 16 cm, rígides i rectes, d'un verd fosc gairebé negrós. Donen a la capçada un to més ombrívol que el dels altres pins.
L'escorça
Grisa o grisa fosca, partida en plaques allargades per esquerdes profundes. En els arbres vells les plaques es tornen clares, gairebé platejades.
El fruit
Pinyes de 4 a 8 cm, ovalades i gairebé simètriques, de color bru groguenc i brillants. Surten gairebé sense cua i s'obren el segon hivern.
La flor
Cons masculins grocs agrupats a la base dels brots i pinyetes femenines vermelloses a la punta. Floreix a final de primavera.
- gen
- febr
- març
- abr
- maig
- juny
- jul
- ag
- set
- oct
- nov
- des
Port
Arbre de 20 a 35 m, de tronc recte i capçada cònica de jove. Els exemplars vells tenen la capçada ampla i aplanada, com una taula.
On viu
A Catalunya forma boscos a la Catalunya central i al Prepirineu, entre uns 500 i 1.400 m: Solsonès, Bages, Berguedà, Lluçanès. Prefereix la calcària i un clima d'hiverns freds.
Amb què es confon
El pi roig té la part alta del tronc taronja i les agulles més curtes i blavoses. El pi blanc té les agulles fines i clares. Les agulles llargues i molt fosques i el tronc gris són els de la pinassa.
Una història
A diferència del pi blanc, no guarda pinyes tancades per a després del foc, i li costa molt tornar després d'un gran incendi. Els grans focs del 1994 i el 1998 a la Catalunya central van arrasar milers d'hectàrees de pinassa que en molts llocs no ha tornat.
Per saber-ne més
- Arbre: Joan Simon, CC BY-SA 2.0
- Fulla: Fritz Geller-Grimm, CC BY-SA 2.5
- Escorça: Plant Image Library, CC BY-SA 2.0
- Fruit: Zeynel Cebeci, CC BY-SA 4.0