Treesify

Arbres · Pinaceae

Pinastre

Pinus pinaster

Castellà Pino rodenoAnglès Maritime pineAutòcton20–30 mFulla perenne

Pi d'agulles molt llargues, gruixudes i punxegudes, i escorça fosca molt esquerdada.

La fulla

Agulles de dues en dues, les més llargues i gruixudes dels nostres pins: de 15 a 25 cm, rígides i amb la punta que punxa. Són d'un verd fosc una mica grisós.

L'escorça

Molt gruixuda, partida per esquerdes fondes en plaques grans. Les plaques són de color bru fosc per fora i vermelloses on s'escrostonen.

El fruit

Pinyes grans, còniques i allargades, de 10 a 20 cm, de color bru brillant, amb les escates acabades en punta. Surten gairebé enganxades a la branca, sovint en grups.

La flor

Els cons masculins són grocs i s'apleguen a la base dels brots nous. Els femenins són vermellosos i surten a la punta, normalment uns quants junts.

  1. gen
  2. febr
  3. març
  4. abr
  5. maig
  6. juny
  7. jul
  8. ag
  9. set
  10. oct
  11. nov
  12. des

Port

Arbre alt i de tronc recte, de 20 a 30 m, amb la capçada cònica de jove i després irregular, amb les branques baixes seques.

On viu

A Catalunya viu en sòls àcids, de granit o de pissarra, lluny de la calcària: Montnegre, Montseny baix, Gavarres, Guilleries. És molt més abundant a l'oest de la península, sobretot a Galícia, al Sistema Central i a les terres de pinars de Castella.

Amb què es confon

Del pi pinyer el separen les pinyes allargades i la capçada sense forma de para-sol. Del pi blanc, les agulles, que en el pinastre són molt més llargues, gruixudes i fosques. El pi de Monterrey porta les agulles de tres en tres.

Una història

Ha estat el gran pi resiner de la península: a Castella encara se li fan talls al tronc per recollir-ne la resina, de la qual s'obtenen l'aiguarràs i la colofònia. També se'n va plantar molt per fixar dunes a la costa.

Per saber-ne més

Fotos de Wikimedia Commons: