Arbres · Pinaceae
Pi blanc
Pinus halepensis
Castellà Pino carrascoAnglès Aleppo pineAutòcton8–20 mFulla perenne
Pi de capçada clara, agulles fines de color verd clar i tronc gris, sovint tort.
- FullaAgulles
- AgullesDe dues en dues
- A l'hivernSí, sempre verd
- EscorçaAmb esquerdes
- EscorçaLlisa
- FruitPinya
La fulla
Agulles de dues en dues, molt fines i flexibles, de 6 a 10 cm i d'un verd groguenc clar. S'agrupen cap a la punta de les branques en plomalls, de manera que la capçada queda poc atapeïda i deixa passar molta llum.
L'escorça
De jove és llisa i grisa platejada, i així es manté a les branques. Al tronc vell s'enfosqueix i s'esquerda en plaques allargades, amb el fons de les esquerdes vermellós.
El fruit
Pinyes còniques de 5 a 12 cm, de color canyella, amb un peduncle gruixut i doblegat cap enrere. Moltes es queden tancades a l'arbre durant anys i s'obren amb la calor d'un incendi.
La flor
Les flors masculines són uns raïms grocs a la base dels brots nous que a la primavera deixen anar núvols de pol·len. Les femenines són pinyetes vermelloses a la punta de les branques.
- gen
- febr
- març
- abr
- maig
- juny
- jul
- ag
- set
- oct
- nov
- des
Port
Arbre de 8 a 20 m, amb el tronc sovint inclinat o tort i la capçada irregular i esclarissada. De jove és cònic; de vell, la capçada s'aplana i es torna desigual.
On viu
És el pi més corrent de la Catalunya baixa i mediterrània, sobretot en sòls calcaris i secs, de la costa fins a uns 800 m. Al Penedès forma la major part dels boscos, sovint amb alzines i garric per sota, i es planta molt en parcs i urbanitzacions.
Amb què es confon
El pi pinyer té les agulles més llargues i rígides, d'un verd més fosc, i la capçada en para-sol. El pinastre té agulles molt gruixudes i llargues i l'escorça fosca i profunda. El pi blanc es reconeix per les agulles fines i clares i les pinyes amb la cua doblegada.
Una història
És un pi adaptat al foc: les pinyes tancades guarden llavors que surten després de l'incendi, i per això les pinedes cremades solen rebrotar plenes de pins joves. Abans se'n treia la resina sagnant-lo, i la fusta es feia servir per a llenya i per fer caixes.
Per saber-ne més
- Arbre: Christian Ferrer, CC BY-SA 3.0
- Fulla: IM027, CC BY-SA 4.0
- Escorça: Philmarin, CC BY-SA 4.0
- Fruit: Krzysztof Ziarnek, Kenraiz, CC BY-SA 4.0