Treesify

Arbres · Fagaceae

Roure martinenc

Quercus pubescens

Castellà Roble pubescenteAnglès Downy oakAutòcton10–20 mFulla caduca

Roure de fulles lobulades amb pèls pel revers, que guarda les fulles seques a l'hivern.

La fulla

Fulles de 5 a 10 cm, amb lòbuls arrodonits poc profunds i un pecíol curt. Pel revers, igual que les branquetes joves, estan cobertes de pèls suaus que es noten al tacte.

L'escorça

Grisa fosca, gruixuda i partida en plaques per esquerdes profundes i força regulars.

El fruit

Glans d'1,5 a 3 cm, gairebé sense peduncle o amb un de molt curt, amb una cúpula d'escates grises i peludes.

La flor

Aments penjants d'un groc verdós que surten alhora que les fulles noves, a la primavera.

  1. gen
  2. febr
  3. març
  4. abr
  5. maig
  6. juny
  7. jul
  8. ag
  9. set
  10. oct
  11. nov
  12. des

Port

Arbre de 10 a 20 m, sovint amb el tronc tort i la capçada ampla i irregular. A l'hivern conserva moltes fulles seques i marrons fins que surten les noves.

On viu

És el roure més corrent de la Catalunya interior, a la muntanya mitjana i a les zones una mica més fresques que les de l'alzina, aproximadament de 400 a 1.200 m, gairebé sempre sobre calcària.

Amb què es confon

El roure de fulla gran té les fulles llises pel revers i amb un pecíol llarg. El roure de fulla petita té les fulles dentades, no lobulades. Els pèls del revers i de les branquetes són el senyal del roure martinenc.

Una història

Sota els roures martinencs i les alzines creix la tòfona negra, i per això se'n planten a les tofoneres cultivades. Que guardi les fulles seques a l'hivern s'anomena marcescència, i a Catalunya ajuda a reconèixer-lo de lluny.

Per saber-ne més

Fotos de Wikimedia Commons: